Projecció del documental i col·loqui amb la directora, Victoria Arencibia.
Conduirà l’acte, Asmaa Aouattah.

La guerra del Rif es va desenvolupar entre els anys 1919 i 1927 en diverses províncies del nord del Marroc, entre les cabiles rifenyes, sota el lideratge d’Abdelkrim El Khattabi, i l’exèrcit colonial espanyol. Va ser una guerra brutalment dura i llarga, en la qual es va utilitzar el bombardeig aeri de forma indiscriminada per primera vegada a la història de la humanitat, per part de l’exèrcit d’ocupació espanyol. Malgrat aquests fets, i que va ocupar l’opinió pública dels anys vint del segle passat a l’estat espanyol, aquesta guerra ha estat sempre molt poc coneguda a la península Ibèrica. L’arma química que van utilitzar, principalment, els militars espanyols, és coneguda com el gas mostassa, molt cancerígena.

Aquesta activitat l’organitza l’Arxiu / Biblioteca de la Unió de Cooperadors de Mataró.

L’ecofeixisme és una aposta en virtut de la qual alguns dels estaments dirigents del globus –conscients dels efectes del canvi climàtic, de l’esgotament de les matèries primeres energètiques i de l’assentament d’una infinitat de crisis paral·leles– s’haurien posat mans a la tasca de preservar per a una minoria selecta recursos visiblement escassos; i a la de marginar, en la versió més suau, i exterminar, en la més dura, allò que s’entén que serien poblacions sobrants en un planeta que hauria trencat visiblement els seus límits.

Des d’aquesta perspectiva, l’ecofeixisme no seria un projecte negacionista vinculat amb circuits marginals de l’extrema dreta, sinó que sorgiria, més aviat, en el si dels principals poders polítics i econòmics. Encara que tindria com a nucli principal a les elits occidentals, se n’hi podrien sumar d’altres ubicades en espais geogràfics diversos. L’ecofeixisme enfonsaria les seves arrels, en moltes de les manifestacions del colonialisme i l’imperialisme de sempre. En més d’un sentit, l’ecofeixisme seria, finalment, una forma de col·lapse.

Aquesta activitat s’emmarca dins del ‘Cicle Emergència climàtica‘, que combina presentacions de llibres i sessions de cinema al Cafè de Mar i que organitza l’Arxiu / Biblioteca de la Unió de Cooperadors de Mataró.

Greta Thunberg va acusar de «bla-bla-bla» a governs i corporacions per les seves polítiques davant l’emergència climàtica. Exagerava o realment es tracta de gestos buits que només serveixen per neutralitzar la lluita ciutadana? Aquest llibre dona resposta a la pregunta, esmicolant els mites del capitalisme ecològic i del creixement sostenible, així com altres mentides del blanqueig verd empresarial com la neutralització d’emissions o el zero-net.

Pel camí, dibuixa alternatives per pal·liar la crisi climàtica i garantir el futur del nostre planeta abans que arribem a un punt de no retorn. Alternatives que passen per la construcció d’una nova globalitat basada en la cooperació solidària i el suport mutu, així com refer les polítiques migratòries. En definitiva, el salt d’un món capitalista dominat pel creixement exponencial i l’explotació dels cossos i de la natura, regit per l’heteropatriarcat, a un altre basat en la justícia social.

Aquesta activitat s’emmarca dins del ‘Cicle Emergència climàtica‘, que combina presentacions de llibres i sessions de cinema al Cafè de Mar i que organitza l’Arxiu / Biblioteca de la Unió de Cooperadors de Mataró.

El model capitalista de creixement on, en darrera instància, les persones i els recursos naturals estan al servei de l’enriquiment d’uns pocs, és el màxim causant de l’actual situació de crisi climàtica que totes estem patint.

En aquests moments el nostre planeta està patint un període d’escalfament global provocat per l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, derivats principalment dels sistemes de producció d’energia, l’explotació agropecuària intensiva, la industrialització o el transport, que ens posen davant una emergència climàtica que cal revertir de forma urgent.

Conceptes com el creixement sostenible, el zero net, les emissions negatives, la captura del carboni, el blanqueig verd de les empreses, no deixen de ser trampes i mentides del mateix model capitalista perquè no canviï res i continuar així fins a provocar un col·lapse climàtic. El màxim exponent són les polítiques de dretes manifestament negacionistes del problema i territorialment aïllacionistes.

Cal conèixer bé el què s’amaga rere aquests conceptes, prendre consciència que qualsevol solució de millora passa necessàriament per revertir els models capitalistes de creixement exponencial i apostar per una economia basada en el decreixement sostenible i el bé comú.

Serà doncs important la presa de consciència per articular models d’actuació locals i a la vegada globals que permetin aturar ràpidament aquest camí de no retorn que posa en perill la humanitat sencera i tots els ecosistemes del planeta. Per això, en aquest cicle també parlem sense embuts de lluita i d’autodefensa.

Aquest és el programa d’actes del cicle, sempre serà un dimecres a les 19 h al Cafè de Mar, les presentacions de llibres a l’Espai Culinari i les sessions de cinema a la sala d’actes.

12 de febrer
Presentació del llibre: ‘Bla-bla-bla. El mite del capitalisme ecològic‘ de Miguel Pajares.

26 de febrer
Cinema: ‘La selva maragda‘ de John Boorman.

12 de març
Presentació del llibre: ‘Revolta, vida, futur. El camí cap a una transició ecosocial‘ d’acTe (Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial).

26 de març
Cinema: ‘Koyaanisqatsi‘ de Godfrey Reggio.

9 d’abril
Presentació del llibre: ‘Alçades per la Terra: El renaixement per les lluites del clima‘ d’Alçaments de la Terra i altres.

23 d’abril
Cinema: ‘Fast Food Nation‘ de Richard Linklater.

7 de maig
Presentació del llibre: ‘Ecofascismo: una introducción‘ de Carlos Taibo.

21 de maig
Cinema: ‘La pesadilla de Darwin‘ de Hubert Samper